http://www.cronica.cat 3/12/09
Un macrosondeig de la UOC ha revelat que un 67% dels catalans que votarien en un referèndum d’independència ho farien a favor del SÍ. Aquests resultats demolidors trenquen els vells esquemes sobre el suport que tenen les postures independentistes al Principat, i obren un nou mapa a partir d’ara.
Els resultats de la macroenquesta a més de 2.700 persones encarregada per la UOC, a la qual ha tingut accés el diari AVUI, són aclaparadors. Dels ciutadans que acudiria a les urnes per expressar el seu vot sobre la possible independència de Catalunya, dos de cada tres ho faria afirmativament. Només un 33% dels ciutadans votaria No, i la participació seria del 74%. Cal tenir en compte, però, que aquest sondeig no comptabilitza els vots en blanc, i per tant té un marge d’error més elevat que habitualment.
Si analitzem els resultats agafant el conjunt de ciutadans catalans, els partidaris de la independència són el 50’3%, enfront un 17’8% que tenen decidit que votarien que no. Els que es declaren abstencionistes són un 24’6%, i només un 7’2% no ho saben o no contesten. Més aclaparadors són encara els resultats sobre el dret de Catalunya a l’autodeterminació. El 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement el seu futur polític.
Entre les raons per votar sí hi trobem arguments emocionals (un 29’6% confessen que estan farts d’Espanya), però predominem les raons de caire econòmic i d’aprofundiment de la democràcia. El sector de població que apel·la més als sentiments nacionals són els partidaris del no. Entre aquests, la immensa majoria votaria negativament per sentiment o convicció personal.
Els territoris més independentistes són les comarques gironines (amb un 64% de suport a la independència), seguides de prop per les comarques centrals (64’2%). Les Terres de l’Ebre també hi votarien afirmativament (63’4%). Les àrees amb menys suport són l’Àrea Metropolitana i el Camp de Tarragona. No obstant, en totes les zones del Principat, el SÍ és l’opció guanyadora.
Els estrangers veuen més probable la independència
Si analitzem l’origen dels enquestats, els nascuts fora d’Europa són els que veuen més probable l’Estat propi. Un 50’2% consideren que això passarà en una data sense determinar i un 42’1% creuen que no passarà mai. De fet, els catalans són els que veuen més lluny aquest escenari. Un 63% asseguren que això no passarà “ni ara ni mai”.
(01/12/2009) – Parlament de Miquel Calçada en l´acte d´inici de campanya el 29-N al Fòrum
Bon dia i benvinguts a aquest acte d’inici de la campanya per la Consulta Popular per la Independència que se celebrarà el dia 13 de desembre. D’entrada deixeu-me agrair a la coordinadora que m’hagi convidat per obrir precisament aquest acte.
Mireu, tot venint cap aquí pensava què us havia de dir mentre tenia posada Catalunya Informació. Escoltava diferents notícies i de cop, quan he sentit que “la vicepresidenta del govern espanyol confia en una sentència raonable de l’Estatut”, he tingut un moment de vertigen, he tingut la sensació que aquesta era una notícia superada. És com si un alemany oriental s’hagués imaginat la caiguda del mur de Berlín molt abans del mes de novembre de 1989. Aquesta notícia de fa dues hores l’he sentida tan lluny en el temps, tan superada, que fins i tot m’ha fet gràcia. M’ha fet gràcia perquè arribarà un dia que ens semblarà mentida veure quant de temps vam perdre donant voltes a la mateixa sínia sense trobar la sortida correcta. L’única possible.
La constatació d’això que us estic dient és, per exemple, l’editorial conjunt que van fer tots els diaris en defensa de la dignitat de Catalunya. Un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és l’última estació. I, sobretot, perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: independència.
Si l’Estatut és el passat, el futur ja fa temps que l’hem començat a escriure, i a partir del dia 13 ho fareu amb lletres més grosses. El dia 13 de desembre passarem una altra pantalla o posarem una altra fita en aquest camí, com vulgueu. L’important és que aquell dia, als 161 municipis on es desenvolupi la consulta popular, tot funcioni com està previst. Que tothom ocupi el lloc assenyalat i sigui conscient de la transcendència de la seva feina, perquè aquella serà una data transcendent.
Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S’equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l’hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui “endavant!”. I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrere donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, sí, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n’és d’important la feina que dureu a terme el dia 13 de desembre.
Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país
Sergi López, Pep Riera, Titot o Mossèn Dalmau fan públic un manifest en suport a la consulta per la independència del 13-D.
Manifest a favor del referèndum
Més suports
Suport a Artesa de Segre, Decideix
És conegut per tothom que hi ha un gran nombre de persones influents de la nostra societat que donen suport a la Consulta Popular per la Independència de Catalunya.
La consulta que farem a Artesa el proper dia 13 de desembre també ha rebut el suport d’algunes d’aquestes persones.
Esperem, però, rebre’n encara més.
“El camí cap a la plena sobirania passa, inevitablement, per enfortir, municipi a municipi, la nostra construcció nacional. Des d’Artesa de Segre cap a la resta del país; guanyarem.”
Cesk Freixas, cantautor.
“Tot el meu suport a Artesa de Segre Decideix, el 13 de desembre farem un pas de gegant cap a la llibertat del nostre poble.”
Elisenda Paluzie, Sobirania i Progrés.
“Cap barrera legal pot aturar la democràcia, Artesa té l’oportunitat de demostrar que entre tots fem una democràcia de més qualitat cada dia, els catalans i els d’Artesa de Segre primer, tenim dret a decidir quina Catalunya volem, i molts la volem lliure, és a dir, independent!”
Joan Puigcercós, president d’ERC.
“Ho tinc ben assumit
n’estic ben presumit
que d’Artesa de Segre
foren mos avantapassats.
Ho tindrà ben negre
qui posi entrebancs
al nostre dret a decidir
de demà, d’avui i d’ahir!
Visca Artesa de Segre!
Visca Catalunya!
Visca la gent senzilla i treballadora de Catalunya!”
Toni Strubell i Trueta, historiador i professor de filologia anglesa.
“El 13-D arriba la llibertat a Artesa de Segre. Felicitats! Com a barceloní
em feu molta enveja.”
Joel Joan, actor i president de l’Acadèmia del Cine Català.
“Després del dret a la vida, no hi ha dret més valuós que la llibertat. El 13-D, Artesa de Segre farà un referèndum sobre la llibertat de Catalunya i tu, com a artesenc, no et pots quedar a casa. La teva llibertat no és possible si el teu país no és lliure.”
Víctor Alexandre, escriptor.
“Artesa té a les seues mans el futur del país. Només cal exercir el
poder; això és votar.”
Vicent Partal, director de Vilaweb.
“Al llarg de 25 anys de residència a Catalunya he passat per diverses opcions polítiques respecte al país; al principi era autonomista, fins que vaig veure que d’automonia de debò, no n’hi havia; després em vaig fer federalista, fins que vaig entendre que la paraula ‘federalisme’ no sortia als diccionaris utilitzats pels polítics que tallen el bacallà a Madrid; i finalment, en veure que el conflicte econòmic, cultural, social i polític entre Catalunya i l’Espanya monolingüe segueix en peu, he arribat a l’única conclusió possible: només la independència acabarà amb aquest conflicte, cosa que beneficiarà tant dels catalans com els espanyols. Substituïm una mentida – la suposada unitat d’Espanya – amb una veritat com una casa: si no es pot conviure amb igualtat de drets, s’ha d’iniciar el divorci. Salut!”
Matthew Tree, escriptor.
“Artesa de Segre també decideix el futur de Catalunya.”
Oriol Junqueras, historiador i diputat d’ERC al Parlament Europeu.
Moltes gràcies a tothom!
(18/11/2009) – Sergi López: ´Les consultes no han d’interpretar-se com una acció de ràbia contra els espanyols´
L’actor vilanoví Sergi López s’ha tornat a pronunciar a favor de les consultes, i ha defensat que les autoritzin els ajuntaments per demostrar que l’independentisme ´no és un moviment de quatre violents, ni quatre hippies, ni quatre que fan pintades o llencen estelades contra els Mossos d’Esquadra´. Segons López, les consultes ´ens permetran desacomplexar-nos i assumir que som una nació capaç de decidir què volem ser, sense fer mal a ningú, sense ser violents, ni terroristes, ni posar bombes, ni tant sols oposant-nos a ningú´. ´Les consultes no han d’interpretar-se com una acció de ràbia contra els espanyols´ ha sentenciat l’actor, que es declara favorable a l´autodeterminació dels pobles i desitja que siguem independents ´com a entitat nacional que som´.
Font : directe.cat
La consulta arribarà a Europa
(12/11/2009) – La consulta arribarà a Europa (per Jordi Palmer)
La consulta sobre el futur de Catalunya que tindrà lloc el 13 de desembre i que s’efectuarà en almenys 140 municipis catalans comptarà amb la presència d’observadors europeus, un cop ja han confirmat la seva presència càrrecs electes provinents de Sardenya, Còrsega i Flandes, o, per als qui només els agrada parlar en termes de fronteres estatals, d’Itàlia, França i Bèlgica. Hi haurà també, a banda de l’organització catalana, la supervisió espanyola, encara que aquesta potser estarà més dedicada a torpedinar i boicotejar el procés. Per sort, hi haurà més municipis celebrant consultes que falangistes capaços de contramanifestar-se i de retruc algú hauria de calcular quants diners gasta la justícia espanyola –amb la crisi que està caient!– per evitar unes consultes no vinculants.
Tot plegat farà que la jornada prengui un relleu que ultrapassarà els límits del Principat. Ja ho va fer el d’Arenys de Munt, cobert per la immensa majoria de mitjans espanyols –molts d’ells afamats d’incidents que van treure tot el suc a un cop de pedra que algú es podria haver estalviat– i per un bon grapat de mitjans europeus. El 13-D també serà jornada d’atenció a tot Europa. Ara bé, que sàpiguen de les consultes no vol dir que hi estiguin a favor. Encara queda molta feina per fer.
Font: http://www.avui.cat
ARAITACA
ARAITACA neix com a refundació de la Plataforma Estatut, Ja! (que va demanar i defensar un Estatut a l’altura de la sobirania que reclamava la ciutadania), després de la constatació que el camí estatutari ha estat un absolut fracàs, que és una via morta, i que a través del model d’estat de les autonomies que respresenta l’estatut, els catalans/es no obtindrem un ple autogovern i una situació econòmica i social puntera dins la Comunitat Europea, tot i l’esforç i energies que hi aportem.
És per això, que en aquesta nova etapa volem centrar-nos en fomentar, divulgar i participar en la creació d’un estat d’opinió majoritari favorable a l’autogovern ple de Catalunya, que culmini en la formació d’un estat propi dins la Comunitat Europea, com a camí per a millorar les condicions de vida dels ciutadans/es de Catalunya, i assegurar que la nostre cultura i llengua no desapareixin, utilitzant, no ja la via estatutària, si no la legítima i directe via sobirana.
Per a acomplir aquests objectius pensem que és vital una implicació en massa de la societat civil en el projecte de la formació d’un Estat propi, doncs entenem que la consecució d’aquest depèn exclusivament del que decidim els catalans.
Per això, proposem com a primer pas, treballar en donar a conèixer el col·lapse de la via estatutària, per això hem creat L’OBSERVATORI, eina que permet que tothom (entesos i no entesos en lleis) pugui adonar-se del fracàs que resulta la via estatutària pels interessos socials i econòmics de la societat catalana.
Ahir, a la Fira de la Perdiu de Vilanova de Meià, la plataforma Artesa de Segre, Decideix va muntar un estand on s’informava als vianants de la consulta popular per la independència que es celebrarà a Artesa de Segre el proper dia 13 de desembre de 2009.
A més d’informar-los, també vam aprofitar per animar a aquelles persones de municipis on no està previst celebrar la consulta a que prenguéssin la iniciativa.